|
Àrea dels roures singulars
El càmping Etxarri està situat en una roureda en la qual podem trobar magnífics exemplars de "Roure del país" (Quercus robur).
Què és?
Estem davant una zona compresa entre senderes ben definides que forma part de la "Forest Baixa" d’Etxarri Aranatz. La ruta, d'uns 5 kms. de longitud i sense tot just desnivells coincideix en determinats trams amb la "Ruta botànica" (SL.NA.134), a la qual fem referència en la descripció d'aquesta Àrea.
Què trobem?
Una sèrie de magnífics exemplars de roure, ben respectats en les successives tales de l'arbrat, bé pel seu valor estètic, bé en pro de la regeneració del bosc. Són arbres d'enorme grandària, formes capritxoses i disposicions estranyes que criden la nostra atenció, figures naturals el coneixement de les quals i reconeixement de la seva singularitat, col·laborarà en el seu respecte i conservació.
En aquesta petita guia ressenyem uns arbres determinats però recomanem mantenir l'atenció al llarg de tot el recorregut, doncs està jalonat de magnífics roures que no desmereixen en absolut dels descrits.
RECORREGUT
Comença el recorregut al càmping, des d'on prendrem la pista que surt a la dreta d'aquest. Seguim, optant en l'encreuament per la pista que baixa; des d'aquest encreuament i acostant-nos al tancat de filferro que tenim a la dreta veurem dintre el Àrbre nº 1. Té un gruixut tronc que ràpidament es ramifica a manera de "braços alçats".
Continuem fins a arribar a un segon pal direccional que ens indica que entrem al bosc. Arribem al segon arbre, al peu del qual veurem un petit pal amb el nº 49, que ens indica estar dintre de la "Ruta botànica" (R.B.); estem davant un sol arbre que aparenta ser dos, possiblement dos "germans" separats per un llamp...
El peu de l'esquerra té una altura de 10 metres i un perímetre "normal" (a 1,30 m. de la base) de 4,80 metres. L'altre, 12 metres d'altura i 4,50 de perímetre.
Avancem fins a una bifurcació, on un pal ens indica que anem a la dreta. Deixem així a l'esquerra la R.B. Sense sortir de la sendera que recorre la cresta, veurem les marques que ens treuen d'ell per a arribar als arbres 3 i 4, roure i faig en posició "dialogant", i en pugna per l'espai: el roure arriba als 15 metres, amb un diàmetre normal d’1 metre. A pocs metres veurem un magnífic exemplar de roure, potser el més gran de l'itinerari: el nostre arbre nº 5, exemplar de 21 metres d'altura i 8 metres de perímetre, amb un diàmetre de copa de 21 metres.
Tornem al camí seguint els senyals que de seguida ens indiquen un canvi de direcció a la dreta. Una lleugera pujada ens dóna accés al camí que abans seguíem i que reprenem, deixant diverses senderes a la dreta. Arribem a un pla, on confluïx el nostre recorregut amb el de la "R.B.". Seguim torçent a la dreta segons se'ns assenyala, fins a arribar a l'arbre nº 6, al peu del qual veiem de nou un pal amb el nº 36. Des d'aquí tornem sobre les nostres passes, fins al punt anterior de confluència de les dues rutes.
A partir d'aquí entrem de nou en la "R.B.", al llarg de la qual veurem marques bidireccionals que ens indiquen que, per a veure determinats arbres (els dos primers amb els pals nº 37 i 38, i el segon amb el pal nº 44) hem d'entrar i tornar a sortir.
L'arbre 37 medeix 15,70 metres amb un perímetre de 10,10 metres i una circumferència en la base de 11,60 metres. El 38 es manté sobre "dues potes" de 3,5 i 5,7 metres de perímetre respectivament, amb una separació de 1,75 metres. El 44 acull, amb els seus 11,8 metres de perímetre, un jove dempeus de fair que va buscar un bon refugi per a poder desenvolupar-se.
Una vegada de tornada al camí, avançarem fins a donar amb un pal direccional, uns metres abans de la regata. Abandonem així la "R.B.", per a travessar un pla poblat de grans roures per a després baixar fins a una pista en el costat oposat de la qual veiem una langa verda que dóna accés a l'arbre nº 10, més o menys a 50 metres a l'esquerra de la langa, una altura de 16 metres, un perímetre de 12 i un diàmetre de copa de 21 metres, juntament amb els seus 7 braços ens defineixen aquest exemplar de roure. L'arbre està dintre d'un tancat establert amb vista a aconseguir la regeneració de l'arbrat, pel que ÉS IMPORTANT MANTENIR TANCADA LA LANGA que hem franquejat.
De tornada a la pista, a uns 200 metres, una altra fletxa bidireccional ens assenyala on veurem l'últim exemplar de l'àrea, el "TRÍPODE", peu que va ser abatut per a ser esculpit en una sola peça i que roman, fins a ser tret, en el lloc que va caure.
A partir d'aquí, la pista ens encamina al punt de partida.
|
|
